Biblioteca Diocesana de Mallorca

Bisbat de Mallorca

Autor: Biblioteca Diocesana de Mallorca (Pàgina 1 de 6)

Memòria dels treballs subvencionats pel Consell Insular de Mallorca: curs 2023-2024

25 d'agost de 2024 /

La Biblioteca Diocesana de Mallorca rep anualment del Consell Insular de Mallorca una subvenció nominativa de 25.000€ destinada a dur a terme una sèrie de punts constitutius del projecte anual que es presenta a dita institució, la memòria del qual es enviada també anualment, passant pel control d’una auditoria.

Per al curs 2023-2024, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.

Jo, com a director, en nom de la Biblioteca i de la Diòcesi de Mallorca, agraesc al Consell Insular el seu generós sufragi a favor de la conservació i projecció de la tradició i heretat culturals de l’Església de Mallorca.

Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2023-2024:

1. En referència al fons actual:

  • S’han revisat part dels exemplars ubicats a les prestatgeries centrals del dipòsit III, provinents de les capses de donació. S’han deixat només els exemplars d’interès pel fons de la Biblioteca i s’han retirat, per expurgació o donació, els altres. Com a resultat d’aquest treball, s’han tret uns 300 llibres que estaven repetits o que no eren d’interès. Els altres exemplars han quedat pendents de ser catalogats. Tant els llibres que no han estat d’interès pel fons, com els repetits, s’han exposat a unes taules de la Casa de l’Església i ofert al públic com a donatiu.
  • S’ha efectuat la tasca de classificació, reagrupació i ordenació temàtica d’uns 6.000 exemplars provinents de donacions, que prèviament havien estat revisats i comprovat que no estaven repetits. S’han creat un total de 34 ròtols amb el nom de la temàtica. Seguidament s’han seleccionat els llibres per matèria i emplaçat al seu lloc corresponent. Aquests exemplars estan a doble fila a la nova prestatgeria de 81 metres lineals del dipòsit V.
  • S’ha fet el trasllat d’uns 400 llibres situats a les distintes prestatgeries de la sala de catalogació i de l’office. S’han reagrupat i ordenat per temàtica a la prestatgeria del dipòsit V, anomenada al punt anterior.
  • S’ha finalitzat aquesta primera etapa amb la catalogació de 230 exemplars provinents de les capses de donació.
  • S’han catalogat els 57 volums que componen la col·lecció España Sagrada de l’autor Enrique Flórez, provinents d’una donació recent, i s’han traslladat a l’espai reservat per a col·leccions al dipòsit III.
  • S’han catalogat els 47 volums que componen la col·lecció Biblioteca Balear, i s’han depositat a la prestatgeria d’Història de les Balears, a la Sala de Lectura.
  • S’ha realitzat la segona i darrera fase de recatalogació del fons de la Sala de Lectura, com a conseqüència de la reestructuració integral realitzada, creant grups específics de matèries i enumerant-les, per tal d’aconseguir un ordre i facilitar l’accés visual dels distints apartats als usuaris. S’han recatalogat un total de 683 exemplars, distribuïts en les següents matèries: Història de l’Església, Ciències Socials, Filologia, Obres de Dámaso Alonso, Obres de José María Pemán, Història de l’Art, Art Religiós, Música, Història d’Espanya, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Toponímia i Història de la Humanitat. Aquesta recatalogació implica el canvi de signatura dels llibres, tant al programa Sierra con al teixell, introduint un número inicial que defineix la matèria, més les tres primeres lletres del tema i el número de la CDU (Classificació Decimal Universal), que ja tenien

Recatalogació de la Sala de Lectura

2. Sobre el procés de digitalització:

S’ha seguit amb la tercera part del procés de digitalització dels Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere, per tal de poder oferir un sistema en línia d’aquests inestimables i singulars documents als usuaris interessats. El nombre de certàmens digitalitzats durant aquest curs ha estat 156, arribant així a l’any 1930. Des que es va començar aquesta labor l’any 2022 s’han digitalitzat, fins a dia d’avui, 413 Certàmens.

Detall d’un certamen de 1930

En aquest cas, el certamen és de caràcter teològic i literari

3. Sobre el fons lul·lià:

S’ha finalitzat l’exercici del registre de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica, que constitueix un fons de 419 títols de revistes acadèmiques i científiques i consta d’uns 50.000 exemplars.

Final de l’inventari del fons de la Maioricensis Schola Lullistica

 4. Sobre el fons antic:

  • S’ha fet l’ordenació de la taula de treball del dipòsit VI, on estaven barrejats incunables, postincunables i altres llibres de divers valor i més o menys antics (segles XVI-XIX) i s’han separat, en primer lloc, els incunables, com a prioritat. Un cop separats els incunables de la taula d’aquest dipòsit, s’ha procedit a la seva neteja, pàgina a pàgina. També s’han fet petites restauracions, en cas que fos necessari, interpaginat amb paper tissú entre pàgines trencades per l’ús de tintes fèrriques. Aquests exemplars han estat en quarantena durant una setmana amb un insecticida abans de passar-los a la sala de seguretat. A més d’aquest tractament físic, s’ha procedit a crear una fitxa per cada exemplar, assenyalant el títol o els títols que incloïa, la seva descripció física, estat de conservació, exlibris i propietaris anteriors, així com dibuixos o miniatures. Un cop entrats a la sala de seguretat incunables i manuscrits, s’ha ordenat el fons de postincunables d’aquest dipòsit.
  • En total s’han aixecat 76 fitxes noves de manuscrits que hi havia sense catalogar prèviament. Aquesta suma inclou els manuscrits trobats al dipòsit VI, i també els trobats als altres dipòsits de la Biblioteca. Tots ells han rebut la seva pertinent neteja i tractament, i han anat a passar en conjunt, a la sala de seguretat.
  • S’ha dut a terme i finalitzat la tasca de detecció d’incunables, postincunables i manuscrits, procedint a batre ocularment totes les prestatgeries del conjunt dels dipòsits amb fons antic de la biblioteca (I, II, III, V i VI). Amb els incunables i manuscrits trobats en aquesta batuda s’ha procedit de la mateixa manera que amb els que es trobaven sobre la taula del dipòsit VI (neteja, registre, quarantena i trasllat a la sala de seguretat dels exemplars més interessants). El conjunt total de fitxes noves creades ha estat de 59. S’han establert fitxes individuals per a obres multivolum. Això no impedirà que els títols individuals quedin adequadament destacats i individualitzats a les fitxes del catàleg virtual, en el qual s’han catalogat 10 registres amb la signatura INC-, que permeten comprovar aquestes diferències.També s’ha ordenat el fons de postincunables que s’hi han trobat. Però atès que la seva col·lecció és molt més gran (fins ara, 160 volums), i recordant que la prioritat en aquest primer any ha estat intervenir sobre incunables i manuscrits, s’ha estimat més prudent introduir-los en caixes al seu propi dipòsit, dins de cadascuna de les quals se’ls ha embolicat en teixit de tyvek (a prova d’humitat i floridura i bon aïllant), i un producte insecticida.
  • S’ha dut a terme la segona fase de l’inventari del fons tancat de les Concepcionistes de Sineu. S’han enregistrat 187 exemplars que se sumen als 153 rebuts en el curs anterior. Una vegada inventariats, s’han traslladat a la prestatgeria de la Sala de Classificació.

Detall d’un postincunable de 1502

Una partida de postincunables a punt de ser desinfectats i traslladats a la Sala de Seguretat

Una part del fons de les Concepcionistes de Sineu

Encara que s’han fet moltes altres labors bibliotecàries, aquesta llista sols es refereix als objectius subvencionats. De nou, agraesc al Consell Insular l’ajut econòmic anual, sense el qual ens seria pràcticament impossible acomplir amb el projecte general de la Biblioteca Diocesana, del qual es beneficia, en darrer terme, la cultura de la nostra illa de Mallorca.

 

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Ressenya al darrer llibre de Bruno Moreno Ramos

16 de juny de 2024 /

Bruno Moreno Ramos, Yo fui secretario de León XIV: Memorias de un futuro próximo, Editorial Vita Brevis, Maxtadt, 2023, 462 págs.

El prolífico Bruno Moreno, traductor, ensayista, poeta, novelista, editor, bloguero… y, lo que es más de admirar en un personaje así en los tiempos que corren, católico de una pieza, nos ofrece, en su más reciente trabajo para la imprenta, una novela de género apocalíptico, en su sentido más estricto. Es decir, no hay zombis, extraterrestres (aunque haya masas o personajes que nos los recuerden en ella) ni un mundo irreconocible por el uso de alguna súper arma, que es como la imaginación moderna se representa el final del tiempo esquivando el propuesto por la tradición desde la Revelación: el momento de la plena inversión moral, que no estará marcado por un mal evidente como esos, sino por un bien aparente para todos, salvo para unos pocos fieles que verán; y no con los ojos físicos, sino con los de la fe.
Yo fui secretario de León XIV se sitúa, por tanto, en la senda de Señor del Mundo de Benson o Los papeles de Benjamín Benavides de Castellani, que el lector avisado encontrará evocados en más de un detalle. Pero su parentesco con ellos se da, exclusivamente, en su lectura espiritual de los tiempos. El del género literario es ya otro cantar. Esta es como el envés de ese tipo de novelas, contadas por un narrador que comprende y nos explica lo que sucede. Aquí, en cambio, es un frailecico franciscano, el último en vestir el hábito de Italia, un lego con la fe del carbonero, devenido secretario del ¿último? papa quien lo hace, narrando con detalle desde dentro unos acontecimientos cuya trascendencia no ve más que en su lado espiritual y moral, pero no histórico. Es Sancho (el que ve las cosas en su esencia, y los acontecimientos, a la luz de la sabiduría popular de los refranes de su madre) escribiendo la epopeya del Quijote que le tocó por señor, un papa traído de un pueblo de España ―de cuyo nombre no parece acordarse nadie― porque no hay cardenal que quiera hacerse cargo de una Iglesia ahogada en deudas, ruinas y desprecio.
Y no sólo en eso. En un tiempo que generaliza lo que ya se puede ver hoy (un estamento eclesial sin fe ni sentido de lo sagrado, que ha cambiado la oración por la avidez de comodidad material, mayoritariamente entregado a predicar la nada o lo contrario a lo que ha enseñado siempre la Iglesia, iglesias tan abandonadas como la salud espiritual del pueblo que las levantó con sus manos…), ambos personajes, flanqueados por algunos secundarios impagables (una Monja portruayalesca venida de Chile, némesis del fraile-secretario, y un cardenal congoleño gigantesco y tragón que conserva el antiguo tacto vaticano para la política mundana sin mancharse con ella) representan la punta de lanza de esos fieles que verán y que actuarán en consecuencia según lo que el sensus fidei nos dice que es lo correcto, para soportar por ello la penúltima arremetida del Enemigo contra la Verdad en el mundo que ellos representan sin fortaleza ―humana, mundana― alguna. Algo que el autor plantea sin dramatismo, con un humor tan tierno como sus personajes, a tono con las ilustraciones que lo acompañan, que permite recomendarlo a todas las edades, pues es como una especie de cómic donde se habla de cosas muy serias y graves, traspasadas por la palabra divina (en particular, de los salmos), con apariencia leve e inocente. Bienvenida y enhorabuena.

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

Lepanto en la Biblioteca Diocesana: a propósito del Día del libro (23 de abril)

22 d'abril de 2024 /

Lamentamos informar a los despistados que San Jorge no era, no, un santo muy lector que sepamos. Lo suyo iba, según la Leyenda áurea, de lanza ―pilum― en ristre. Justo a la inversa que nuestro gran héroe de papel, que vivió pegado a los libros y sólo ya al atardecer de su vida, tomando el nombre de don Quijote, decidió empuñar la lanza. Es la muerte del padre de este san Jorge a lo profano la que conmemoramos cada 23 de abril fuera de los altares.

Quien tiene en casa alguna de las obras de Cervantes y las lee en este día cumple sobradamente con su liturgia. No hay mayor cercanía con su espíritu. Pero las bibliotecas, en ocasiones, tienen el don de transmitir la presencia corporal de un autor al margen de la copia impresa. Y así nos complace mostrar al público dos obras que conservamos pertenecientes a personajes que sirvieron con Cervantes en la que llamó con gran verdad en el prólogo de sus Novelas «la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados siglos ni esperan ver los venideros», la batalla de Lepanto.

La primera es una copia del gran comentario a la Biblia del judío converso Nicolás de Lyra (†1349), franciscano francés, publicado en 6 volúmenes por Frobenius en Basilea en 1498. Como se aprecia en la portada, pertenecieron al convento franciscano de Alcudia. Pero su primer propietario fue, presumiblemente, el que consta tachado: «Est usui fratri Michäeli Cerviani»; o, dicho según los papeles de la época, Miguel Servia (†1574), doctor en Sagrada Teología, confesor de don Juan de Austria y comisario eclesiástico de los ejércitos comandados por éste en Lepanto. Ambos visitaron al Manco, según cuentan las crónicas, en su convalecencia por las heridas de la batalla. La segunda es una Biblia, también incunable (Renner y Frankfurt, Venecia, 1475), con la portada y capitales decoradas y, en los mejores casos, también doradas. Su exlibris, manuscrito en letra cancilleresca española reza: «Es de don Jo: Batista DesPuig» (†1627), viejo guerrero al servicio de la Corona (había luchado en las Alpujarras contra los moriscos y todavía lo haría en Flandes) y capitán en aquella jornada que terminó sus días con honorables cargos palmesanos (Batle, conseller, jurat).

El temple de ambos, tan lejano del que da por supuesto el vulgar credo negrolegendario (españoles fanáticos, iletrados y brutos), se atisba en las citas con que firmaron sus exlibris. El franciscano, en griego: Apechou kaí anechou, o sea, aguanta y abstente. El futuro Batle de Palma: «frustra sapit qui sibi non sapit» (de nada vale el saber que no aprovecha). En fin, que en aquellos soldados no faltó letra, como tampoco a nuestro Manco, que no fue excepción. Sigan viviendo, pues, en nuestras lecturas y recuerdo agradecido.

Dr. José Manuel Díaz Martín, técnico bibliógrafo

Nota del director: agradecemos sinceramente a Mn. Gabriel Rosselló Rigo la cesión de estas fotografías y de otras, que últimamente ha ido realizando en nuestra biblioteca, a fin de poder disponer de un rico banco de imágenes de nuestro fondo antiguo.

Sàtira carnavalesca

10 de febrer de 2024 /

Con espíritu carnavalesco, ofrecemos estos días a nuestros lectores estos pareados en arte mayor de mano del que fuera el más esforzado bibliotecario de cuantos tuviera la Biblioteca Episcopal de Mallorca, el Dr. D. Guillermo Ramón, presbítero porrerenc del que este año se cumplen dos siglos de su muerte (1746-1824), y a quien deseamos recordar con afecto desde aquí.

Ocupan el folio que hace 440 de un volumen de «Papeles varios», según reza el lomo de pergamino, en el que recogiera, como en tantos otros, papeles suyos y ajenos, con lecturas que le habían resultado de interés, composiciones poéticas, sermones, discursos…

La letra se explica sola. Aun así, no está de más subrayar el doble sentido que soporta la ironía de estos versos: la lloza [llosa] (llova, en algunos hablares de la isla, on també param petges), como recordarán los más viejos del lugar a los que alguna vez adiestraran ―en mi caso, sin mucho provecho― en las artes de la caza, era una suerte para coger pajarillos, que es también, en la lengua conventual, el cucharón para repartir la comida.

Dr. José Manuel Díaz Martín, tècnic bibliògraf

 

Vet aquí, doncs, la transcripció d’aquesta sàtira; al final, adjuntam la reprografia de la mateixa:

SATYRA

A un Prevere qui pasa la vida parant lloza

[D’un Prevere] Vaix â dir d’un Prevere quatre cosas,

seriament ocupat en parar llozas:

¡Oh Musa! Sopla fort â mes oreyas

perque pican mos versos com abeyas.

Valent Emperador, qui se ocupava

fins que un poquet al cos d’espay donava

allá, â posta de sol, entre duas foscas,

como un moro venut en cassá moscas,

eyá-gut, y es tan cert, que ses historias,

per una, ho contan de ses seuas glorias.

Las oscureix, pero, nostron Prevere,

que de tanta feyna es fón com a cere:

Ell se rebenta, ell se mata, ell s’extenua

de tant que vol trabayá, de tant que sua.

Galtas de pá torrat antes tenia,

are es llarc y prim com es mal dia;

de cada hora se feyna l’aniquila,

just y fét com una dona qui, quant fila,

aminva per moments s’encerregada,

y no la dexa fins que l’há acabada.

Altre temps era un homo des mes grosos,

are no té mes que se pell y els osos;

antes era de ses butzas primeras,

de se pell for fern’ are trobigueras [lligacames].

Capallanét: creumé, prenhó ab catxase,

y á se feyna no t’aficas mase.

Qu’en treus de matarte? Malhaye s’eyna!

Dona espay al cos, axo es mase feyna.

feyna de pasetjá, feyna de seure,

feyna de manjá molt, feyna de jeure,

feyna de estar perna alta tot lo dia,

y dar foment â se poltronería;

feyna d’un cayre, y altre cayre,

de viure esquena dreta y panxa al ayre,

feyna que de pixá lloch sols not dona,

ocupat sempre en viure â la poltrona.

Se feyna es se qui t’ha afluxat ses fibres,

precisante â pegar còsa en es llibres;

ella ha fet q’aplagases tal pelliza,

que ni adhuc tens forza per dir misa.

¡O Prevere! Ya es hora que reposas,

basta y sobra per feyna es pará llozas.

OCTAVA

Musa meua, ¿que tens?, ¿qu’ét desespéra?

¿De que tèms? ¿qu’ét perturba? ¿Que te atérra?

Si de fer grans elogis prens quimera,

de qui tants en mareix, es Doctor Serra,

tant mirat per devant com per derrera?

Mirél, quant graponetje per se terra,

y digués: ¿qui se ocupa en tan grans cosas

com en Serra se ocupa parant llozas?

 

 

 

 

 

Noves incorporacions a la plantilla laboral de la Biblioteca Diocesana

14 de gener de 2024 /

Des del 2020, hem intentat reformar la Biblioteca Diocesana a distints nivells. Com sabeu, també hem anat creant un magnífic grup de voluntaris que, coordinats per la cap de sala Maribel Riera, han col·laborat extraordinàriament en l’acompliment dels nostres objectius de reordenació. Ara bé, era necessari, en aquests moments, fer un salt qualitatiu, especialment amb el magnífic fons antic que tenim. Per aquest motiu, vaig sol·licitar al Bisbat la contractació de nou personal, al manco, a mitja jornada. El Bisbat va aprovar la proposta, i li estic molt agraït.

Les persones que he triades per augmentar la plantilla no es pot dir, stricto sensu,  que siguin noves, ja que, fins ara, han format part del grup de voluntaris. En concret, m’estic referint al Dr. José Manuel Díaz i al Llic. Gabriel Rullán; el primer, contractat com a tècnic; el segon, com a auxiliar. M’he decidit per ells perquè, en el desenvolupament del seu voluntariat, han donat sobrades mostres d’eficiència i capacitat de feina, a més de mostrar les seves qualitats humanes i cristianes, les quals, com és natural, tenc necessàriament molt en compte, pel fet que la Biblioteca Diocesana també forma part de l’organisme eclesial.

Així doncs, l’organigrama de l’actual equip bibliotecari queda com segueix:

Plantilla laboral:

  1. Director: Dr. Mn. Jaume Mercant Simó
  2. Cap de sala: Sra. Maria Isabel Riera Pascual
  3. Tècnic bibliògraf, encarregat del fons antic : Dr. José Manuel Díaz Martín
  4. Tècnic auxiliar: Llic. Santiago Maria Amer Pol
  5. Auxiliar bibliotecari: Llic. Gabriel Rullán Martorell

Grup de voluntaris permanents:

  1. Consultor acadèmic: Dr. Antoni Cañellas Mas
  2. Auxiliar voluntari: Llic. María Isabel Lucío Parla
  3. Auxiliar voluntari: Sra. Lourdes Maria Gayà Alburquerque

Novament, doncs, agraesc a tot l’equip bibliotecari, treballadors i voluntaris permanents, incloent a tots els altres voluntaris temporals, que, tots plegats, ja formen una gran família, la seva entrega i dedicació al servei de l’Església i de les ciències eclesiàstiques.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

 

 

Voluntariat estival a la Biblioteca Diocesana

25 de novembre de 2023 /

Salvador Nkulu Nkulu Mangué

Com tots sabeu, actualment la Biblioteca Diocesana gaudeix d’un magnífic cos de voluntaris, que permanentment formen part del l’equip bibliotecari, com podeu comprovar a la mateixa web, on es troben els seus perfils, amb una breu ressenya biogràfica i la seva fotografia personal.

Tots i cada un dels voluntaris han estat seleccionats després d’un temps de coneixença, de rebre el seu currículum i d’una entrevista personal amb mi.

Ara bé, el nostre voluntariat també es veu generosament ampliat per altres persones que, de mode temporal, ens ofereixen una magnífica col·laboració, especialment durant l’època estival.

Andrés David Forero Rincón

Enguany hem comptat amb la presència de tres seminaristes majors de cursos avançats: Salvador Nkulu Nkulu Mangué, Andrés David Forero Rincón i Lázaro Mengue Eyeng.

Les tasques que han desenvolupat han estat prou fatigoses, perquè, a més del volum de feina, s’ha d’advertir que els dipòsits de la Biblioteca no són, precisament, els més frescos de la Casa de l’Església.

En particular, ells han recol·locat una gran quantitat de llibres a les prestatgeries, posant també topalls, que eren molt necessaris.

Lázaro Mengue Eyeng

Així mateix, han col·laborat amb l’expurgació de llibres repetits.

La feina que aquests levites han desenvolupat, doncs, a més de contribuir a la seva formació, ens ha estat una bona ajuda, la qual ha permès tenir encara més ordenats els nostres dipòsits; serva ordinem et ordo sevabit te.

Per altra banda, a més dels seminaristes, també hem comptat amb dues ajudes addicionals, que pas a presentar:

 

Cristina Rosselló Mestre

Cristina Rosselló Mestre, a part de tenir un impressionant currículum ―és doctora enginyera de camins i té dues llicenciatures, en Ciències Físiques i en Administració i Direcció d’Empreses―, demostra una gran devoció pels llibres. Concretament, el seu excel·lent voluntariat d’enguany s’ha centrat en el procés de digitalització documental.

David Lozano Capó encara està estudiant el batxillerat, i ho compatibilitza amb els seus estudis al Conservatori de Música. A més de ser molt intel·ligent, és un amant de la història i dels llibres, com bé ha demostrat. En concret, ens ha donat una bona mà amb la detecció d’exemplars repetits per així poder realitzar llur expurgació.

David Lozano Capó

En definitiva, com a director, em sent feliç de que la nostra Biblioteca Diocesana, no sols sigui un lloc de feina, estudi i investigació, sinó també un espai d’acollida per a tots aquells catòlics que, des d’un pla acadèmico-intel·lectual, volen contribuir a l’edificació de l’Església. Igualment que faig sempre amb els treballadors i voluntaris permanents, des d’aquest mitjà vull agrair, ara també i de manera sincera, a David, Cristina, Lázaro, Andrés i Salvador la gran labor que han duit a terme aquest estiu, per cert, esplèndidament coordinada per la nostra estimada cap de sala, Maria Isabel Riera.

Sense cap dubte, amb aquest voluntariat, tots plegats han contribuït a augmentar la gran família de la Biblioteca Diocesana.

Déu els pagui tot el bé que han fet.

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director.

 

Visita i donació dels agustins a la Biblioteca Diocesana

16 de novembre de 2023 /

El dimarts 14 de novembre, feren una visita formal a la Biblioteca Diocesana els pares agustins, representats pel pare Domingo Amigo González, actual provincial de l’Orde de Sant Agustí a Espanya; el pare José Luís Ovejero Trapero, prior del convent agustinià del Socors; i el pare Jesús Miguel Benítez Sánchez, bibliotecari del dit convent. Els rebé el Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca.

En aquesta trobada, els agustins realitzaren una generosa i valuosa donació de dues col·leccions de llibres de primera mà a la Biblioteca Diocesana: la magnífica reedició dels 57 volums d’España Sagrada d’Enrique Flórez (Editorial Revista Agustiniana, 2000-2012), i els onze toms de l’edició crítica de les Obras Completas de l’agustí sant Tomàs de Villanueva (BAC, 2010-2015), que ja són a disposició de tots els usuaris.

La visita finalitzà amb un recorregut exhaustiu per cada un dels depòsits bibliotecaris, prestant especial atenció al fons antic.

Visita pastoral del Bisbe a la Biblioteca Diocesana

20 d'octubre de 2023 /

El passat dia 19 d’octubre, el bisbe Mons. Sebastià Taltavull, acompanyat de l’ecònom diocesà, Sr. Miquel Noguera, realitzà la visita pastoral-cultural a la Biblioteca Diocesana de Mallorca. El rebé el director, Mn. Jaume Mercant Simó, juntament amb la cap de sala, Maria Isabel Riera, i el tècnic auxiliar, Santiago Amer. El Bisbe va fer un recorregut exhaustiu per tots i cada un dels grans depòsits que conformen la Biblioteca, prestant una gran atenció als manuscrits lul·lians de l’any 1300 i a la gran col·lecció d’incunables i postincunables que es troben a la sala de seguretat.

El director va informar el Bisbe del servei i acollida que reben els usuaris; del cos de voluntaris que actualment existeix; de l’estat de conservació del fons bibliotecari; del procés de catalogació; de l’actual projecte «fons antic»; del procés de digitalització dels certàmens del Seminari; i també de les bones relacions institucionals existents amb el Consell de Mallorca, del qual es rep una subvenció nominativa de 25.000€ anuals; i amb la Universitat de les Illes Balears, amb la qual es manté un conveni de col·laboració acadèmica interbibliotecària.

Finalment, Mons. Sebastià va fer una important donació de llibres dels quals ell és l’autor, i que estan a disposició de tots els usuaris: tres volums de La crida de la Paraula: Homilies amb la Doctrina Social de l’Església; Arrelats vora l’aigua (versió catalana i castellana); Agafats de la mà (versió catalana i castellana); Batiats, confirmats i enviats: carta pastoral (versió catalana i castellana); Visita Pastoral del Nuncio Apostólico; i finalment el seu llibre-homenatge La huella del Señor.

Memòria dels treballs subvencionats pel Consell Insular de Mallorca: curs 2022-2023

29 d'agost de 2023 /

La Biblioteca Diocesana de Mallorca rep anualment del Consell Insular de Mallorca una subvenció nominativa de 25.000€ destinada a dur a terme una sèrie de punts constitutius del projecte anual que es presenta a dita institució, la memòria justificativa del qual es enviada també anualment, passant pel control d’una auditoria.

Per al curs 2022-2023, la Biblioteca va rebre l’avantdita quantitat subvencionada mitjançant la qual s’aconseguí realitzar els objectius de llur projecte, la relació abreujada dels quals es troben a continuació.

Jo, com a director, en nom de la Biblioteca i de la Diòcesi de Mallorca, agraesc al Consell Insular, i al seu Departament de Cultura i Patrimoni, el seu generós sufragi a favor de la conservació i projecció de la tradició i heretat culturals de l’Església de Mallorca.

 

Objectius acomplerts del projecte subvencionat del curs acadèmic 2022-2023:

 

  1. En referència al fons actual:
    1. Revisió d’una gran quantitat de caixes de llibres provinents de donacions.
    2. Reestructuració de la sala de lectura i recatalogació de 572 volums.
    3. Recatalogació de 308 volums traslladats de la Sala al dipòsit III.
    4. Creació de distintes seccions a la sala de lectura i catalogació corresponent: lul·lisme (136 exemplars), espiritualitat catòlica (153 exemplars), sants en general (20 exemplars), sants i beats mallorquins (125 exemplars).

      Reestructuració de la sala de lectura

  2. Sobre el procés de digitalització
    1. Segona fase del procés de digitalització dels Certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere (92 exemplars, fins l’any 1922).
    2. Digitalització de l’àlbum inèdit La Asunción de la Virgen María, de Jeroni Juan Tous.

      Certàmens del Seminari de Mallorca en procés de digitalització

  3. Sobre el fons lul·lià:
    1. Primera fase de l’inventari de l’hemeroteca originària de la Maioricensis Schola Lullistica (113 dels 419 títols).

      Fons de la Maioricensis Schola Lullistica

      Un dels postincunables trobats al dipòsit I, en aquest cas de 1517

  4. Sobre el fons antic:
    1. Reordenació de la sala de seguretat on es troben els exemplars més preuats del nostre fons bibliotecari.
    2. Tractament de conservació preventiva i trasllat de 10 exemplars del dipòsit VI (fons antic) a la sala de seguretat.
    3. Trobada i registre al dipòsit I de 53 exemplars del segle XVI, dels quals sis són postincunables.
    4. Primera fase del trasllat i inventari del fons de la biblioteca de les Concepcionistes de Sineu, que conté 153 exemplars.

      Tasques de conservació preventiva

Encara que s’han fet moltes altres labors bibliotecàries, aquesta llista sols es refereix als objectius subvencionats. De nou, agraesc al Consell Insular l’ajut econòmic anual, sense el qual ens seria pràcticament impossible acomplir amb el projecte general de la Biblioteca Diocesana, del qual es beneficia, en darrer terme, la cultura de la nostra illa de Mallorca.

 

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

 

 

 

« Entrades més antigues

© 2024 Biblioteca Diocesana de Mallorca

Tema de Anders Noren — Amunt ↑