Diumenge, dia 11 de desembre de 2022
Pàgina 3 de 6
Bíblia comentada pels Sants Pares: Nou Testament
La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, Madrid: Editorial Ciudad Nueva, 2020 (2a edició), XII volums.
La benemèrita editorial Ciudad Nueva, que ha anat posant a disposició del públic les fonts patrístiques en llengua castellana, ens ofereix la segona edició de la monumental selecció de comentaris dels pares a la Sagrada Escriptura, del Gènesi a l’Apocalipsi.
Marcelo Merino Rodríguez dirigeix l’edició en castellà de l’obra preparada per Andrew Louth i editada per Thomas C. Oden.
No cal ponderar la importància dels comentaris que s’hi poden trobar fàcilment en seleccionar qualsevol passatge i més, quan la distribució és per grans blocs temàtics, dividint oportunament els mateixos llibres bíblics. Així, per exemple, els onze primers capítols del Gènesi ocupen el primer volum.
Últimament hem completat íntegrament la col·lecció, i, en total, tenim setze volums dedicats a l’Antic Testament (llibres històrics, sapiencials i profètics), i dotze al Nou Testament, amb els evangelis de sant Mateu i de sant Joan, desglossats en dos volums, 1a i 1b, i 4a i 4b, respectivament.
A disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.
Santiago María Amer, tècnic auxiliar
Bíblia comentada pels Sants Pares: Antic Testament
Dia 3 de novembre, tinguérem una visita oficial des del Consell Insular de Mallorca, del qual la nostra Biblioteca rep una subvenció nominativa anual en vistes a la catalogació, ordenació, conservació i digitalització dels nostres fons bibliotecaris. En concret, ens visitaren Bel Busquets, vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística; Maria Pastor, directora insular de Cultura; i Kika Coll, directora insular de Patrimoni. Vet aquí la notícia que aparegué al diari Última Hora:
Mn. Antoni Vera i Mn. Jaume Mercant
El dijous, dia 13 d’octubre, Mn. Antoni Vera, en representació de la parròquia de Sant Sebastià de Palma, va fer una magnífica donació a la Biblioteca Diocesana de Mallorca, consistent en dotze volums complets de la Suma Teològica de Sant Tomàs d’Aquino; el darrer dedicat a un excel·lent índex analític. Els volums, enquadernats en pell, estan en bon estat de conservació. La peculiaritat d’aquesta col·lecció és doble. Per una banda, es va editar a Pàdua, al 1789, l’any de la Revolució Francesa. Per l’altra, ens trobam amb una «edició de butxaca», com diríem avui, és a dir, d’una mida anomenada «octau menor» (14 cm), molt útil per als estudiants i professors escolàstics de l’època.
Aquest tipus de cessió forma part de la nova política de donacions que promociona l’actual direcció de la Biblioteca. Malgrat el gran nombre de dipòsits existents a la primera i segona plantes, per raons d’espai ja no es poden acceptar donacions massives i indiscriminades, però s’ha optat per la «qualitat selecta» de les mateixes, amb l’objecte d’enriquir el fons bibliotecari, en aquests moments compost per uns 175.000 llibres i uns 80.000 números de revistes científiques. En particular, la present donació ha contribuït a millorar qualitativament el nostre fons antic. La donació la va rebre Mn. Jaume Mercant, director de la Biblioteca, agraint a la parròquia de Sant Sebastià i al seu administrador la seva generositat.
La Biblioteca Diocesana de Mallorca ha adquirit recentment els números de «La Fe: Revista Religiosa, Política y Literaria», de l’any 1844. Aquesta publicació, iniciativa de Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, es convertí en exponent de l’apologètica catòlica a Mallorca. Editada en dos volums enquadernats en cartoné, els seus continguts es distribueixen en les matèries que resa el subtítol.
Es tracta d’una empresa efímera, com fou el setmanari literari La Palma, també dirigit per Quadrado. La seva amistat amb Joaquim Roca Cornet, redactor del Diari de Barcelona i fundador de la revista La Religión (1837-1841) i, juntament amb Jaume Balmes, de La Civilización (1841-1843), inspirà a l’historiador balear per produir un model similar a l’illa. Una idea afavorida per l’experiència adquirida durant la seva estada a Madrid com articulista del periòdic El Católico.
Aquest seguit de propostes acceleraren la introducció a Espanya de la nova apologia nascuda al nord d´Europa, especialment a l’àrea francòfona dins del context de les revolucions liberals, i a l’àmbit germànic, davant el repte d’un nacionalisme arrelat en la cultura protestant, preàmbul de la Kulturkampf.
Entre alguns representants de la Renaixença catalana –tal és el cas de Joaquim Rubió Ors o Pau Piferrer−, a les pàgines de La Fe hi trobam altres signatures rellevants com la del misser Josep Vidal Pont. Catedràtic i membre del Partit Moderat, fou un dels introductors a l’illa del pensament catòlic renovador d’origen francès.
Sense defugir de l´escomesa dels temes candents, la revista incideix −sobretot− en els aspectes filosòfics i teològics per tal de desmuntar els anomenats errors doctrinals del món modern i les seves implicacions pràctiques; no per esfondrar-lo o fer-ne una esmena a la totalitat, sinó per tal de regenerar-lo amb la saba del catolicisme.
En conclusió, esteim enfront d’una font bibliogràfica important per a l’estudi d’un projecte catòlic amb anhels d´encarrilar la realitat contemporània, aleshores en procés de configuració.
Dr. Antoni Cañellas Mas, Consultor acadèmic
Francisco Javier Perea Siller (ed. y coord.) et alii, La Biblia y los humanistas. Un viaje a la cultura del siglo XVI [catálogo de la exposición], UCO Press. Editorial Universidad de Córdoba, Córdoba 2022
La magna exposición bibliográfica organizada en Córdoba este año muestra grandes tesoros de las bibliotecas históricas de aquella ciudad centrados en las ediciones bíblicas fundamentalmente del siglo XVI, aunque en algunos casos se prolonguen algo en el tiempo. Así podemos percibir de primera mano el ambiente intelectual que se vivía en los centros de estudio teológicos del Renacimiento y del Barroco, contemporáneos de la crisis religiosa, con amplísimas repercusiones de toda clase, que acompañaron a los movimientos reformistas europeos, ortodoxos y heterodoxos.
En efecto, a través de estas páginas, y ayudados por el escrito introductorio del editor y coordinador y las monografías de otros autores en torno a cuestiones concretas, entre los que destaca nuestro compañero de la Biblioteca Diocesana de Mallorca José Manuel Díaz Martín sobre fray Luis de León y su producción y orientación exegéticas, podemos penetrar en el nuevo mundo que significó el humanismo como visión racional y científica de los conocimientos transmitidos desde la antigüedad clásica y de las culturas en que surgió la Sagrada Escritura. Ello supuso el nacimiento de la filología como ciencia y su posterior aplicación a la cultura producida y expresada en cualquier lengua.
El deseo de aplicarla para conseguir un conocimiento más claro y directo de la biblia guio los anhelos de los primeros humanistas y de sus seguidores, todos profundamente religiosos, aunque no siempre se mantuvieran en la ortodoxia.
Y es que, en efecto, nos encontramos ante el cambio de paradigma que posibilitará en el siglo siguiente la nueva ciencia, con todo el desarrollo técnico que le debemos y del que somos herederos y disfrutamos en la novísima era digital.
No obstante, y la exposición lo muestra claramente, aparecieron los peligros del subjetivismo y del repliegue de la razón en el racionalismo, que llevaron a romper con la interpretación de la Escritura en el marco de la comunidad eclesial y de su tradición, garantías únicas de autenticidad en la comprensión correcta de la revelación escrita, fuente aquel, por tanto, de herejías i errores diversos en todos los campos que todavía hoy lamentamos que nos rodeen.
La exposición recorre muy bien por ello la respuesta que dio a la cuestión el concilio de Trento y los que intentaran aplicarlo en los diversos contextos, con multitud de ejemplares corregidos en las notas y comentarios conforme al sentido católico de combinar los descubrimientos filológicos con los comentarios patrísticos y de teólogos reconocidos y con los ocasionales pronunciamientos del magisterio de la Iglesia.
Además de la presencia de los grandes monumentos de las biblias políglotas en las lenguas originales y todo el movimiento filológico que generaron, como la Complutense, de la que también tenemos presencia en nuestra Biblioteca Diocesana, nos encontramos con la importante cuestión de las traducciones bíblicas a las lenguas vulgares, con toda la problemática que supusieren debido a las interpretaciones y anotaciones. También ahí se presentan multitud de testimonios, sobre todo del largo proceso en lengua castellana, si bien no faltan referencias a otras lenguas de cultura a partir de los personajes más destacados.
Los fondos de la exposición se han nutrido principalmente de la Biblioteca Diocesana de Córdoba, procedente de la episcopal, con los procedentes de los diversos centros de estudio religiosos que existieron en la ciudad, singularmente los de la Compañía de Jesús, y los de los Carmelitas Descalzos, en la Biblioteca que ha sido hasta hace poco de la Provincia de Andalucía, y ahora es de la Delegación o Zona correspondiente de la recientemente creada Provincia Ibérica de Santa Teresa de Jesús.
En definitiva, una buena muestra de los orígenes de la época y cultura actuales y un aviso para la proyección que queramos dar a nuestro futuro como cristianos y europeos desde nuestras raíces más profundas.
Santiago M. Amer, técnico auxiliar
Durant aquest estiu, la Biblioteca Diocesana ha tingut el plaer de comptar amb les labors de voluntariat de dos seminaristes majors: Salvador Nkulu Nkulu Mangué i Andrés David Forero Rincón.
Salvador Nkulu Nkulu Mangué
Salvador té 32 anys i és natural de Guinea Equatorial. Actualment, està a punt de començar el quint curs en el Seminari de Mallorca. Li agrada molt la lectura en general, i, en particular, té predilecció per l’estudi de la teologia dogmàtica, la cristologia i l’eclesiologia. A nivell pastoral, està realitzant pràctiques a les parròquies de Campos i de Porreres.
David és natural de Bogotà i té 24 anys. Arribà a Mallorca a l’any 2019 i, actualment, està a punt de començar també el quint curs de Seminari. Li agrada la lectura i l’estudi de la teologia i de la filosofia. A nivell pastoral està ajudant a les parròquies de Pina, Montuïri, Algaida, Villafranca i Sant Joan.
Andrés David Forero Rincón
Tant David com Salvador han realitzat, durant aquests mesos estivals i vacacionals, diverses tasques d’ordenació en els nostres immensos dipòsits. Aquestes tasques han estat emmarcades dins el projecte de voluntariat que enguany la Biblioteca Diocesana ha ofert al Seminari de Mallorca, i que ha acceptat de bon grat l’actual rector Mn. Francesc Vicens.
En nom de la Biblioteca, doncs, agraeixo al Seminari, i en especial a Salvador i David, la magnífica i eficaç feina que s’ha realitzat aquest estiu. Déu els pagui tot el bé que han fet.
Mn. Jaume Mercant Simó, director
Durant aquest curs 2021-2022, s’ha començat el projecte de digitalització dels famosos certàmens del Seminari Conciliar de Sant Pere, per tal de poder oferir una major visualització i un accés més fàcil i actual per als usuaris. La digitalització d’aquests documents, tan únics com valuosos, ofereix un recurs que proporciona un accés informàtic a tots els investigadors, que, a més a més, garanteix la seva conservació material. En total, s’han digitalitzat 168 certàmens. Encara queda molta feina per fer, ja que hi ha un total de 1135 exemplars, alguns dels quals contenen moltes pàgines i alguns són molt delicats, raó per la qual són també més difícils de reprografiar.
Els Certàmens Científic-Literaris foren iniciats, l’any 1899, pels alumnes del Seminari Conciliar de Sant Pere, essent el promotor el bisbe Pere Joan Campins, amb l’objectiu de difondre i investigar la nostra història i cultura, apostant també per una obertura de l’Església vers les ciències naturals i experimentals. Aquests treballs, realitzats pels antics seminaristes, presenten una documentació a voltes inèdita o mala de trobar per altres vies, i són un testimoni de l’estat de coneixement i investigació fins a èpoques no gaire llunyanes. Com que abracen matèries prou diverses ―història, ciència, literatura, filologia (sobretot clàssica i bíblica), i un llarg etc.―, els interessants poden ser molts, i, per aquest motiu, des de la Biblioteca Diocesana, volem, a més de conservar-los, posar-los a disposició digital de tots els investigadors.
La realització d’aquestes tasques ha estat possible gràcies a la subvenció atorgada pel Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.
Dia 1 de setembre, Mn. Jaume Mercant Simó, en qualitat de director de la Biblioteca Diocesana, va fer una donació al Sr. Antoni Cañellas Mas, en representació del col·legi catòlic Aixa-Llaüt, d’una sèrie de material bibliogràfic per a la seva biblioteca estudiantil. La donació correspon a un procés d’expurg de col·leccions repetides, en les que destaquen els 14 volums d’Historia Universal del Arte (Espasa) i els 10 volums del Diccionari Català-Valencià-Balear de Mn. Antoni Maria Alcover. Des de la nostra Biblioteca, desitjam que aquestes col·leccions siguin profitoses als estudiants d’aquest col·legi de Ciutat.
Sedes Sapientiae, ora pro nobis
La Madonna Durán o Mare de Déu en vermell (Rogier van der Weyden, 1435-1438)
Catàleg online del nostre fons
Lletra capital d'un llibre de les hores del segle XV, còdex manuscrit del nostre fons antic
Segueix-nos a Facebook!
