Biblioteca Diocesana de Mallorca

Bisbat de Mallorca

Pàgina 3 de 6

Revista Catalana de Teologia 46/2 (2021)

25 de gener de 2023 /

Revista Catalana de Teologia, vol. 46/2 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià: Facultat de Teologia de Catalunya.

Aquest número de la dita revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic conté diverses col·laboracions d’un interès singular.

Podríem destacar-hi un article sobre la celebració en la litúrgia mossàrab d’Eduardo Pire Mayol en l’ofici, missa i benedicció del Diumenge del Ram, també en la projecció de les darreres reformes d’aquell ritu venerable i les seves relacions amb el romà i els altres d’expressió i origen llatins.

Ve la segona part del llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre la Província de Framenors Caputxins de la Mare de Montserrat, de Catalunya i les Balears. Tocava, després de la dedicada a l’esclat revolucionari amb la consegüent florida martirial i les vicissituds annexes, la dedicada a la represa de postguerra, enmig de dificultats de tota mena, de les quals és un magnífic document, ja que pot ajudar a contemplar aquell període amb objectivitat, serenor i equilibri, enmig de la reconstrucció material, moral i espiritual que s’hi dugué a terme en l’àmbit de l’Orde, de la Província i missions, i per extensió de totes les altres realitats eclesials.

Ultra el que es refereix a Mallorca en els estudis esmentats, hi trobam també la magistral ressenya del professor Alexander Fidora sobre l’Enchiridion lul·lià del nostre doctor Mons. Jordi Gayà.

En l’àmbit de les recensions, cal destacar el que és més que una nota de Joan Requesens i Piquer sobre l’obra del Dr. Josep Perarnau entorn del Compromís de Casp, posat en directa relació amb el cisma d’Occident, on es confirma la influència definitiva de Pero de Luna / Benet XIII en l’elecció de Ferran I, i com la família d’aquest en resultà, en definitiva, la triomfadora.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia

20 de gener de 2023 /

El Credo comentado por los Padres de la Iglesia, Madrid: Editorial Ciudad Nueva, 2018, 5 vols.

A més de La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, que tenim a la sala de lectura, l’editorial Ciudad Nueva presenta una altra monumental selecció de comentaris dels pares al símbol de la fe, el credo formulat pels primers concilis ecumènics de Nicea i Constantinoble.

Es tracta d’una obra preparada per Gerald L. Bray i editada per Thomas C. Oden. En castellà, dirigida per Eduardo Torres Moreno.

És particularment interessant el pròleg de l’editor, que se centra especialment en el valor ecumènic del símbol i la seva actualitat per partir al recobrament de la unitat perduda. Convergir en els comentaris dels Pares hi ajudarà certament.

Naturalment els volums es basen en la confessió trinitària, però la del Fill es desdobla en “El Senyor Jesucrist” i “El Senyor crucificat i ressuscitat”. El darrer volum està dedicat a la confessió de l’Església, una, santa, catòlica i apostòlica.

Aquesta magnífica col·lecció és a disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Reestructuració de la sala de lectura

15 de desembre de 2022 /

Durant aquest any s’ha dut a terme la reestructuració de la sala de lectura de la Biblioteca Diocesana. En aquesta estança, que resta oberta al públic, hi ha una petita representació del fons bibliogràfic de la Biblioteca, amb diverses obres de referència generals i també especialitzades, principalment en matèria teològica.

L’objectiu d’aquesta reforma ha estat el de crear un espai més funcional i atractiu per als usuaris i aproximar-los a algunes de les obres més destacades i de renom que formen part del nostre fons.

Per tal de dur a terme aquest propòsit, s’han tret una trentena d’enciclopèdies i col·leccions de caràcter general que eren poc consultades i havien quedat obsoletes, així com també varis llibres d’altres matèries que semblaven desfasats. Aquells exemplars, o bé s’han expurgat, o bé s’han recatalogat, i han rebut una nova ubicació.

Així mateix s’han introduït noves baldes a algunes de les prestatgeries de la Sala amb la intenció d’ampliar l’espai per poder donar cabuda a la clàssica i modèlica col·lecció de la BAC (Biblioteca de autores cristianos), formada per 809 exemplars. D’aquest repertori s’han adjuntat diverses obres completes, tals com les de sant Tomàs d’Aquino, sant Bonaventura, sant Agustí, sant Jeroni o Joseph Ratzinger.

També s’ha compost un estant de Mariologia i Josefologia, i seguidament s’ha donat forma a un indret dedicat a sants, beats i venerables de Mallorca. Entre els exemplars es poden trobar obres dels mateixos autors, i també les seves biografies escrites per cronistes de diverses èpoques. A tall d’exemple, cal destacar les figures de santa Catalina Tomás, sant Juníper Serra, sant Alonso Rodríguez, sor Fracinaina Cirer, de la venerable Margalida Amengual i de Mn. Miquel Costa i Llobera, entre d’altres.

A més a més, s’ha compost una prestatgeria dedicada exclusivament a Ramon Llull, que ha donat cabuda a obres tan rellevants com l’Opera latina, inclosa dins la col·lecció Corpus Christianorum de l’editorial Brepols, l’edició de les obres catalanes de Llull, dirigides per Mn. Salvador Galmés i Sanxo de la mà de Mn. Antoni Maria Alcover, per acabar amb l’edició més actual, també en català, publicada per l’editorial Patronat Ramon Llull. A continuació de les seves obres hi ha un extens replec d’exemplars de múltiples autors que fan referència a la seva vida i obra i a la història del lul·lisme.

Finalment, s’ha volgut fer un detall als preveres, d’igual manera que al públic en general, creant una prestatgeria d’espiritualitat catòlica, que comprèn un itinerari de lectura mística, amb exemplars de diverses èpoques i carismes, que proporciona un recorregut assequible de lectures que abasten els aspectes fonamentals de la vida cristiana, i serveixen per enriquir l’ànima.

Aquestes novetats s’inclouen harmònicament dins la trentena de matèries concernents a les humanitats, la història, el dret, la filosofia, la Sagrada Escriptura o la teologia, que s’han reordenat, i queden a disposició dels usuaris de la nostra biblioteca.

Maria Bel Riera, cap de sala

La Bíblia comentada pels Sants Pares

2 de desembre de 2022 /

Bíblia comentada pels Sants Pares: Nou Testament

La Biblia comentada por los Padres de la Iglesia, Madrid:  Editorial Ciudad Nueva, 2020 (2a edició), XII volums.

La benemèrita editorial Ciudad Nueva, que ha anat posant a disposició del públic les fonts patrístiques en llengua castellana, ens ofereix la segona edició de la monumental selecció de comentaris dels pares a la Sagrada Escriptura, del Gènesi a l’Apocalipsi.

Marcelo Merino Rodríguez dirigeix l’edició en castellà de l’obra preparada per Andrew Louth i editada per Thomas C. Oden.

No cal ponderar la importància dels comentaris que s’hi poden trobar fàcilment en seleccionar qualsevol passatge i més, quan la distribució és per grans blocs temàtics, dividint oportunament els mateixos llibres bíblics. Així, per exemple, els onze primers capítols del Gènesi ocupen el primer volum.

Últimament hem completat íntegrament la col·lecció, i, en total, tenim setze volums dedicats a l’Antic Testament (llibres històrics, sapiencials i profètics), i dotze al Nou Testament, amb els evangelis de sant Mateu i de sant Joan, desglossats en dos volums, 1a i 1b, i 4a i 4b, respectivament.

A disposició de tots els usuaris de la Biblioteca Diocesana a la sala de lectura.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Bíblia comentada pels Sants Pares: Antic Testament

Visita del Consell Insular de Mallorca

2 de desembre de 2022 /

Dia 3 de novembre, tinguérem una visita oficial des del Consell Insular de Mallorca, del qual la nostra Biblioteca rep una subvenció nominativa anual en vistes a la catalogació, ordenació, conservació i digitalització dels nostres fons bibliotecaris. En concret, ens visitaren Bel Busquets, vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística; Maria Pastor, directora insular de Cultura; i Kika Coll, directora insular de Patrimoni. Vet aquí la notícia que aparegué al diari Última Hora:

https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2022/11/04/1822829/biblioteca-diocesana-mallorca-continua-conservacion-digitalizacion-archivos.html

Donació de la parròquia de Sant Sebastià a la Biblioteca Diocesana

28 d'octubre de 2022 /

Mn. Antoni Vera i Mn. Jaume Mercant

El dijous, dia 13 d’octubre, Mn. Antoni Vera, en representació de la parròquia de Sant Sebastià de Palma, va fer una magnífica donació a la Biblioteca Diocesana de Mallorca, consistent en dotze volums complets de la Suma Teològica de Sant Tomàs d’Aquino; el darrer dedicat a un excel·lent índex analític. Els volums, enquadernats en pell, estan en bon estat de conservació. La peculiaritat d’aquesta col·lecció és doble. Per una banda, es va editar a Pàdua, al 1789, l’any de la Revolució Francesa. Per l’altra, ens trobam amb una «edició de butxaca», com diríem avui, és a dir, d’una mida anomenada «octau menor» (14 cm), molt útil per als estudiants i professors escolàstics de l’època.

Aquest tipus de cessió forma part de la nova política de donacions que promociona l’actual direcció de la Biblioteca. Malgrat el gran nombre de dipòsits existents a la primera i segona plantes, per raons d’espai ja no es poden acceptar donacions massives i indiscriminades, però s’ha optat per la «qualitat selecta» de les mateixes, amb l’objecte d’enriquir el fons bibliotecari, en aquests moments compost per uns 175.000 llibres i uns 80.000 números de revistes científiques. En particular, la present donació ha contribuït a millorar qualitativament el nostre fons antic. La donació la va rebre Mn. Jaume Mercant, director de la Biblioteca, agraint a la parròquia de Sant Sebastià i al seu administrador la seva generositat.

Revista mallorquina «La Fe» (1844)

15 d'octubre de 2022 /

La Biblioteca Diocesana de Mallorca ha adquirit recentment els números de «La Fe: Revista Religiosa, Política y Literaria», de l’any 1844. Aquesta publicació, iniciativa de Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, es convertí en exponent de l’apologètica catòlica a Mallorca. Editada en dos volums enquadernats en cartoné, els seus continguts es distribueixen en les matèries que resa el subtítol.

Es tracta d’una empresa efímera, com fou el setmanari literari La Palma, també dirigit per Quadrado. La seva amistat amb Joaquim Roca Cornet, redactor del Diari de Barcelona i fundador de la revista La Religión (1837-1841) i, juntament amb Jaume Balmes, de La Civilización (1841-1843), inspirà a l’historiador balear per produir un model similar a l’illa. Una idea afavorida per l’experiència adquirida durant la seva estada a Madrid com articulista del periòdic El Católico.

Aquest seguit de propostes acceleraren la introducció a Espanya de la nova apologia nascuda al nord d´Europa, especialment a l’àrea francòfona dins del context de les revolucions liberals, i a l’àmbit germànic, davant el repte d’un nacionalisme arrelat en la cultura protestant, preàmbul de la Kulturkampf.

Entre alguns representants de la Renaixença catalana –tal és el cas de Joaquim Rubió Ors o Pau Piferrer−, a les pàgines de La Fe hi trobam altres signatures rellevants com la del misser Josep Vidal Pont. Catedràtic i membre del Partit Moderat, fou un dels introductors a l’illa del pensament catòlic renovador d’origen francès.

Sense defugir de l´escomesa dels temes candents, la revista incideix −sobretot− en els aspectes filosòfics i teològics per tal de desmuntar els anomenats errors doctrinals del món modern i les seves implicacions pràctiques; no per esfondrar-lo o fer-ne una esmena a la totalitat, sinó per tal de regenerar-lo amb la saba del catolicisme.

En conclusió, esteim enfront d’una font bibliogràfica important per a l’estudi d’un projecte catòlic amb anhels d´encarrilar la realitat contemporània, aleshores en procés de configuració.

Dr. Antoni Cañellas Mas, Consultor acadèmic

La Biblia y los humanistas

27 de setembre de 2022 /

Francisco Javier Perea Siller (ed. y coord.) et alii, La Biblia y los humanistas. Un viaje a la cultura del siglo XVI [catálogo de la exposición], UCO Press. Editorial Universidad de Córdoba, Córdoba 2022

La magna exposición bibliográfica organizada en Córdoba este año muestra grandes tesoros de las bibliotecas históricas de aquella ciudad centrados en las ediciones bíblicas fundamentalmente del siglo XVI, aunque en algunos casos se prolonguen algo en el tiempo. Así podemos percibir de primera mano el ambiente intelectual que se vivía en los centros de estudio teológicos del Renacimiento y del Barroco, contemporáneos de la crisis religiosa, con amplísimas repercusiones de toda clase, que acompañaron a los movimientos reformistas europeos, ortodoxos y heterodoxos.

En efecto, a través de estas páginas, y ayudados por el escrito introductorio del editor y coordinador y las monografías de otros autores en torno a cuestiones concretas, entre los que destaca nuestro compañero de la Biblioteca Diocesana de Mallorca José Manuel Díaz Martín sobre fray Luis de León y su producción y orientación exegéticas, podemos penetrar en el nuevo mundo que significó el humanismo como visión racional y científica de los conocimientos transmitidos desde la antigüedad clásica y de las culturas en que surgió la Sagrada Escritura. Ello supuso el nacimiento de la filología como ciencia y su posterior aplicación a la cultura producida y expresada en cualquier lengua.

El deseo de aplicarla para conseguir un conocimiento más claro y directo de la biblia guio los anhelos de los primeros humanistas y de sus seguidores, todos profundamente religiosos, aunque no siempre se mantuvieran en la ortodoxia.

Y es que, en efecto, nos encontramos ante el cambio de paradigma que posibilitará en el siglo siguiente la nueva ciencia, con todo el desarrollo técnico que le debemos y del que somos herederos y disfrutamos en la novísima era digital.

No obstante, y la exposición lo muestra claramente, aparecieron los peligros del subjetivismo y del repliegue de la razón en el racionalismo, que llevaron a romper con la interpretación de la Escritura en el marco de la comunidad eclesial y de su tradición, garantías únicas de autenticidad en la comprensión correcta de la revelación escrita, fuente aquel, por tanto, de herejías i errores diversos en todos los campos que todavía hoy lamentamos que nos rodeen.

La exposición recorre muy bien por ello la respuesta que dio a la cuestión el concilio de Trento y los que intentaran aplicarlo en los diversos contextos, con multitud de ejemplares corregidos en las notas y comentarios conforme al sentido católico de combinar los descubrimientos filológicos con los comentarios patrísticos y de teólogos reconocidos y con los ocasionales pronunciamientos del magisterio de la Iglesia.

Además de la presencia de los grandes monumentos de las biblias políglotas en las lenguas originales y todo el movimiento filológico que generaron, como la Complutense, de la que también tenemos presencia en nuestra Biblioteca Diocesana, nos encontramos con la importante cuestión de las traducciones bíblicas a las lenguas vulgares, con toda la problemática que supusieren debido a las interpretaciones y anotaciones. También ahí se presentan multitud de testimonios, sobre todo del largo proceso en lengua castellana, si bien no faltan referencias a otras lenguas de cultura a partir de los personajes más destacados.

Los fondos de la exposición se han nutrido principalmente de la Biblioteca Diocesana de Córdoba, procedente de la episcopal, con los procedentes de los diversos centros de estudio religiosos que existieron en la ciudad, singularmente los de la Compañía de Jesús, y los de los Carmelitas Descalzos, en la Biblioteca que ha sido hasta hace poco de la Provincia de Andalucía, y ahora es de la Delegación o Zona correspondiente de la recientemente creada Provincia Ibérica de Santa Teresa de Jesús.

En definitiva, una buena muestra de los orígenes de la época y cultura actuales y un aviso para la proyección que queramos dar a nuestro futuro como cristianos y europeos desde nuestras raíces más profundas.

Santiago M. Amer, técnico auxiliar

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2025 Biblioteca Diocesana de Mallorca

Tema de Anders Noren — Amunt ↑