Biblioteca Diocesana de Mallorca

Bisbat de Mallorca

Categoria: Ressenyes de revistes

Darrer número de la revista «Comprendre: revista catalana de filosofia»

3 d'agost de 2023 /

Comprendre: Revista Catalana de Filosofia. Vol. 25/1. 2023. Facultat de Filosofia la Salle. Universitat Ramon Llull.

Aquest número de la dita revista conté diverses col·laboracions d’interès, entre les quals destaca la dedicada a uns textos teològics de Simone Weil, la coneguda activista intel·lectual i política, on, com destaca l’autora, Carmen Herrando, professora de la Universitat catòlica San Jorge de Saragossa, resta comprovat com el dit personatge, procedent d’ambients jueus laics, romangué al llindar de l’Església tota la vida, a semblança d’alguns catecúmens dels segles primers. Això no obstant, defensà sempre la presència real de Jesucrist a l’Eucaristia i s’aproximà molt al concepte genuí de sagrament, com es pot copsar en la seva correspondència i relació amb personatges catòlics de la Resistència francesa entorn de la Segona Guerra mundial.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Revista Catalana de Teologia 46/2 (2021)

25 de gener de 2023 /

Revista Catalana de Teologia, vol. 46/2 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià: Facultat de Teologia de Catalunya.

Aquest número de la dita revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic conté diverses col·laboracions d’un interès singular.

Podríem destacar-hi un article sobre la celebració en la litúrgia mossàrab d’Eduardo Pire Mayol en l’ofici, missa i benedicció del Diumenge del Ram, també en la projecció de les darreres reformes d’aquell ritu venerable i les seves relacions amb el romà i els altres d’expressió i origen llatins.

Ve la segona part del llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre la Província de Framenors Caputxins de la Mare de Montserrat, de Catalunya i les Balears. Tocava, després de la dedicada a l’esclat revolucionari amb la consegüent florida martirial i les vicissituds annexes, la dedicada a la represa de postguerra, enmig de dificultats de tota mena, de les quals és un magnífic document, ja que pot ajudar a contemplar aquell període amb objectivitat, serenor i equilibri, enmig de la reconstrucció material, moral i espiritual que s’hi dugué a terme en l’àmbit de l’Orde, de la Província i missions, i per extensió de totes les altres realitats eclesials.

Ultra el que es refereix a Mallorca en els estudis esmentats, hi trobam també la magistral ressenya del professor Alexander Fidora sobre l’Enchiridion lul·lià del nostre doctor Mons. Jordi Gayà.

En l’àmbit de les recensions, cal destacar el que és més que una nota de Joan Requesens i Piquer sobre l’obra del Dr. Josep Perarnau entorn del Compromís de Casp, posat en directa relació amb el cisma d’Occident, on es confirma la influència definitiva de Pero de Luna / Benet XIII en l’elecció de Ferran I, i com la família d’aquest en resultà, en definitiva, la triomfadora.

És a disposició dels usuaris de la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Revista mallorquina «La Fe» (1844)

15 d'octubre de 2022 /

La Biblioteca Diocesana de Mallorca ha adquirit recentment els números de «La Fe: Revista Religiosa, Política y Literaria», de l’any 1844. Aquesta publicació, iniciativa de Josep Maria Quadrado i Tomàs Aguiló, es convertí en exponent de l’apologètica catòlica a Mallorca. Editada en dos volums enquadernats en cartoné, els seus continguts es distribueixen en les matèries que resa el subtítol.

Es tracta d’una empresa efímera, com fou el setmanari literari La Palma, també dirigit per Quadrado. La seva amistat amb Joaquim Roca Cornet, redactor del Diari de Barcelona i fundador de la revista La Religión (1837-1841) i, juntament amb Jaume Balmes, de La Civilización (1841-1843), inspirà a l’historiador balear per produir un model similar a l’illa. Una idea afavorida per l’experiència adquirida durant la seva estada a Madrid com articulista del periòdic El Católico.

Aquest seguit de propostes acceleraren la introducció a Espanya de la nova apologia nascuda al nord d´Europa, especialment a l’àrea francòfona dins del context de les revolucions liberals, i a l’àmbit germànic, davant el repte d’un nacionalisme arrelat en la cultura protestant, preàmbul de la Kulturkampf.

Entre alguns representants de la Renaixença catalana –tal és el cas de Joaquim Rubió Ors o Pau Piferrer−, a les pàgines de La Fe hi trobam altres signatures rellevants com la del misser Josep Vidal Pont. Catedràtic i membre del Partit Moderat, fou un dels introductors a l’illa del pensament catòlic renovador d’origen francès.

Sense defugir de l´escomesa dels temes candents, la revista incideix −sobretot− en els aspectes filosòfics i teològics per tal de desmuntar els anomenats errors doctrinals del món modern i les seves implicacions pràctiques; no per esfondrar-lo o fer-ne una esmena a la totalitat, sinó per tal de regenerar-lo amb la saba del catolicisme.

En conclusió, esteim enfront d’una font bibliogràfica important per a l’estudi d’un projecte catòlic amb anhels d´encarrilar la realitat contemporània, aleshores en procés de configuració.

Dr. Antoni Cañellas Mas, Consultor acadèmic

Monumental hemeroteca de la Maioricensis Schola Lullistica

27 d'agost de 2022 /

Després d’haver traslladat definitivament a la Biblioteca Diocesana el gran fons de la Maioricensis Schola Lullistica, situat fins al curs 2020/21 a la Biblioteca Bartomeu March, aquest estiu s’ha conclòs l’entrada i l’ordenació de la seva monumental hemeroteca, composta per 417 títols de revistes científiques, partint del registre inicial que es va fer el darrer any. S’han omplert un total de 288 metres lineals amb milers de revistes (288 prestatges de 100 cm). S’ha calculat que el total d’aquest fons, que ara també forma part de l’hemeroteca de la Biblioteca Diocesana, és d’uns 50.000 exemplars. Un fons científic i acadèmic particularment important per als estudiosos i investigadors interessats, per exemple, en teologia, bíblia, espiritualitat, filosofia, dret canònic, història, humanitats, lul·lisme, etc. Actualment, la tasca continua amb altres sèries que s’aniran anunciant oportunament.

La realització d’aquestes tasques ha estat possible gràcies a la subvenció atorgada pel Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

 

Adquisició de noves revistes

9 de juny de 2022 /

Recentment la Biblioteca Diocesana de Mallorca ha vist enriquits els seus fons amb la incorporació de noves revistes que rebrà regularment a partir d’ara i que es trobaran, per tant, a disposició dels usuaris. Es tracta de les publicacions següents:

 

Anuario Filosófico

Revista del Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra. Té una periodicitat quatrimestral. L’exemplar amb què començam a rebre-la és el volum 55, número 1 de 2022, centrat en bona part en la figura del filòsof escotista Antoni Andreu i la seva difusió en el món renaixentista. Hi figura un treball del professor mallorquí Rafel Ramis Barceló.

 

 

Cristiandad

Aquesta benemèrita revista fundada a Barcelona l’any 1945 pel jesuïta mallorquí Ramon Orlandis i Despuig, i dedicada a l’anàlisi en clau cristiana dels esdeveniments històrics i actuals, eclesials i socials, arriba a la nostra Biblioteca. Actualment la seva periodicitat és mensual. Els darrers números disponibles (febrer, març i abril 2022) se centren en l’homenatge a l’historiador de l’Església Antonio Pérez-Mosso Nenninger, amb motiu del seu traspàs recent; Sant Josep, patró de la vida consagrada; i l’acte de consagració del Papa a l’Immaculat Cor de Maria.

 

Revue Thomiste

Publicació quatrimestral de la benemèrita École de Théologie de Tolosa del Llenguadoc (Toulouse) en la difusió de l’actualitat del pensament tomista en general. Tenim a disposició tots els números de 2021, en dos dels quals (abril-juny i juliol-setembre), apareix una col·laboració del nostre director, Mn. Jaume Mercant, sobre la interpretació del pensament del cèlebre teòleg del segle XX Johann Baptist Metz.

 

 

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021)

2 de gener de 2022 /

Revista Catalana de Teologia 46/1 (2021), Ateneu Universitari de Sant Pacià, Facultat de Teologia de Catalunya

Aquest número de la revista d’exegesi, patrística, teologia, litúrgia, història i dret canònic, que tenim a la nostra biblioteca a disposició de tots els usuaris, conté diverses col·laboracions d’un interès singular. Hi destaca en patrística un acurat article del Dr. Sebastià Janeras sobre l’itinerari d’Egèria, en què presenta les vivències i àdhuc els sentiments de la famosa pelegrina als llocs sants amb les precises dades que aporta sobre tantes qüestions de la vida cristiana i quotidiana del món de l’antiguitat tardana.

En exegesi i filosofia de la ciència també hi trobam aportacions rellevants sobre temes tan actuals com el desafiament gnòstic i la mecànica quàntica, així com d’altres aspectes històrics, entre els quals l’estudi d’un sermó pronunciat a Inca per sant Vicent Ferrer a càrrec de l’especialista en el gran predicador P. Alfonso Esponera Cerdán OP.

Però sens dubte el que més hi destaca és el llarg i documentat estudi del benemèrit historiador caputxí fra Valentí Serra de Manresa sobre “Els caputxins de Catalunya i la revolució de juliol de 1936”. Les vicissituds que sofrí la província dels frares menors caputxins de Catalunya en aquell període tan convuls hi són explicades de manera rigorosa i objectiva, des de les víctimes martirials estrictes fins als refugiats interiors i exiliats, les ajudes des de l’exterior, la repercussió pública arreu d’Europa i Amèrica (per les missions de la província fonamentalment), el culte clandestí i la col·laboració arriscada dels tercerols i altres membres de confiança d’aquella família franciscana. Naturalment aporta també moltes dades de la història general i del context eclesiàstic i civil de l’Espanya en guerra civil i pugna de totalitarismes, en especial de la revolució anarcomarxista en zona nominalment republicana, i l’Europa convulsa d’entreguerres.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Revista Estudios Eclesiásticos 96/378 (2021)

29 d'octubre de 2021 /

Estudios Eclesiásticos: Revista de Investigación e Información Teológica y Canónica, vol. 96, núm. 378, Julio-septiembre 2021, Comillas, Universidad Pontificia.

Hem rebut aquest darrer número de la revista Estudios Eclesiásticos de la Universitat Pontifícia de Comillas. És dedicat majoritàriament a la reflexió sobre allò diferencial cristià en el context del pluralisme religiós de les societats occidentals, configurat no tant com a presència efectiva de tradicions religions o cultes positius sinó com a intents sincretistes de religió a la carta. D’aquí la urgència de reflexionar sobre l’essencial, original o diferencial cristià que presenten alguns autors, ja sigui des del principi, com des d’intents anteriors que han esdevingut clàssics o, almenys, particularment coneguts. Sens dubte l’aportació més interessant és la de Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto, sobre tres autors de particular influència en la Modernitat: Feuerbach, von Harnach i Romano Guardini. La modernitat postpandèmica fa situar els optimismes liberals dels dos primers en el seu punt just i mostra la vigència de Guardini i, en general, dels qui parteixen rectament de la revelació, única clau de volta de la comprensió del nostre i de tots els temps.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

© 2024 Biblioteca Diocesana de Mallorca

Tema de Anders Noren — Amunt ↑