Etiqueta: Josep Amengual Batle

Donació d’un foli pergamí

D’esquerra a dreta: Mn. Antoni Dols, pare Josep Amengual i Mn. Jaume Mercant

Dia 3 de maig, la Biblioteca Diocesana de Mallorca va rebre una important i generosa donació de mans d’un dels historiadors més erudits de la nostra església mallorquina, el pare Josep Amengual Batle, missioner dels Sagrats Cors. Concretament, la donació ha consistit en el foli número 169 (30 x 21 cm), corresponent al preciós còdex lul·lià del Llibre de contemplació en Déu (lib. IV, dist. XXXV, finals del cap. 237-dist. XXXVI, principis del cap. 238), que actualment custodia la nostra Biblioteca i que data de principis del segle XIV, o sigui, un manuscrit coetani o quasi coetani de Ramon Llull.

Històricament, aquest còdex medieval fou propietat, en el segle XVII, del lul·lista Pere Jordi Rossinyol, i acabà per adquirir-lo Mn. Bartomeu Llull, fundador del Col·legi de la Sapiència, on ha estat guardat fins a finals del segle XX. Dit foli 169, com l’obra esmentada a la que pertany, està en perfecte estat de conservació, degut, en gran mesura, al material del que està fet; el conjunt total de les fulles del còdex són de vitel·la, és a dir, un antic material de pergamí de qualitat suprema i de gran durabilitat. En particular, aquest foli està escrit amb una formidable lletra gòtica (gòtica magistral o monacal), on destaca la quasi perfecta igualtat del traçat dels caràcters. A més a més, al bell mig ―i aquest és l’aspecte més impactant― trobam una bellíssima imatge gòtica ―quasi romànica― del Crucificat, que serveix per il·lustrar el que Ramon Llull anomena l’arbre de fe e de raó.

Aquesta finesa de fulla pergamí que ha rebut la Biblioteca es va extraviar fa moltíssim de temps, i pareix que ha recorregut un llarg periple, arribant a formar part d’algunes exposicions catalanes en torn a l’art romànic i gòtic. Finalment, gràcies a la gestió del pare Amengual, el foli ha pogut retornar al seu origen, la qual cosa suposa un fet que, objectivament, enriqueix el fons bibliotecari en general i contribueix a la integritat del susdit còdex en particular.

En aquest acte de donació, jo mateix, en qualitat de director i en nom de la Biblioteca Diocesana, he tingut paraules de sincera gratitud tant per al pare Josep Amengual, pel lliurament d’aquest esplèndid foli pergamí, com també per a Mn. Antoni-Jesús Dols Salas, director del CETEM i canonge de la Seu, per la seva intermediació i diligent col·laboració en tot el procés de donació.

 

Dr. Mn. Jaume Mercant Simó, director

Història de les diòcesis de les Illes Balears

Amengual i Batle, Josep (coord.); Fullana Puigserver, Pere; Piña Torres, Joan; Pons Pons, Guillem, Iglesias de Mallorca, Menorca e Ibiza. Historia de las Diócesis Españolas 16. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2020.

El número 16 de la col·lecció que la BAC dedica a la història de les distintes Esglésies particulars d’Espanya al present, l’han ocupat les diòcesis de les nostres Illes a càrrec dels historiadors relacionats, ben reconeguts per la seva labor a nivell local i arreu de les Balears i Pitiüses i en àmbits força més amples.

La coordinació confiada al Dr. P. Josep Amengual i Batle MSSCC ha estat un encert per assegurar-hi una presència exhaustiva de l’antiguitat cristiana comuna a totes les Illes, matèria a la qual ha consagrat gran part de la seva investigació i en què ha assolit un mestratge indiscutible. Només per això i perquè facilita la consulta de moltes dades disperses relatives a aquells períodes històrics és altament valuós i recomanable.

Però l’interès d’aquest volum no s’esgota aquí. En els segles de la conquesta de Mallorca ençà, encara que més coneguts, no deixa d’aportar-hi dades i interpretacions significatives no tan conegudes del gran públic, fins i tot del més cultivat en aquestes matèries, que en fan ben recomanable la lectura i la consulta mateixa. De l’època contemporània, se n’ocupa l’acreditat especialista Dr. Pere Fullana i Puigserver, que no necessita presentació en aquest aspecte.

En la tercera part, Mn. Guillem Pons i Pons ens ofereix una bona síntesi del desenvolupament de l’Església a Menorca d’ençà de la conquesta, i a la quarta, fa el mateix respecte d’Eivissa i Formentera, Joan Piña Torres. Per als mallorquins, són especialment interessants conèixer-ne, i fins i tot descobrir-ne, matisos o peculiaritats que sovint passen per alt o que no hem reparat prou des de l’originalitat dels propis processos conqueridors i repobladors i, per tant, cristianitzadors amb els desenvolupaments característics, al segle XVIII, tan mogut a Menorca com a reflex de l’europeu, amb les restauracions dels primitius bisbats i la seva trajectòria, de tant d’interès per a la història contemporània fins a arribar als nostres dies, inclosos els temps martirials de persecució religiosa.

Aquest magnífic treball és, doncs, a disposició dels usuaris a la Biblioteca Diocesana.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar