Etiqueta: Postincunables

Unes joies lul·lianes per a la festa del Beat Ramon Llull

Amb motiu de la festa del Beat Ramon Llull de dia 27 de novembre, vos volem mostrar, mitjançant les presents fotografies, una sèrie de joies lul·lianes que conserva la Biblioteca Diocesana de Mallorca.

SS-54

Aquesta primera imatge, que acabam de veure, és un manuscrit pertanyent als que estan inclosos en la Signatura SS-54: Llibre de Déu; Llibre de coneixença de Déu; Llibre de l’és de Déu de Ramón Llull. D’algunes de les quals obres tenim també l’edició príncep llatina postincunable (València 1512, Costilla, impr.; Proaza, ed.), procedent del fons de la Sapiència.

SS-53

Aquestes dues darreres imatges pertanyen a un manuscrit del Liber de ascensu et descensu intellectus, unit a una edició parisenca del prestigiós entre els impressors d’aquell primerenc centre editorial Jehan Petit, incunable del 1499,  que, segons el colofó, conté les obres següents de Ramon Llull: Primo Liber de laudibs beatiffime vírginis marie: qui et ars intentionû Apellari potest Secundo. Liber de natali pueri paruuli Tertio. Clericus Remundí. Quarto. Phantafticus Remundi.  Signatura SS-53.

SS- 53

Durant el curs passat, la Biblioteca començà una activitat destinada a reunir els llibres incunables i postincunables (fins a 1520), que hi ha en els diversos fons i depòsits  agrupats per temàtica. També s’hi afegeixen els manuscrits i altres llibres del segle XVI, que es traslladaran posteriorment a un lloc específic dins un dels depòsits, a fi de tenir ubicats i reunits aquests tresors bibliogràfics. Fins ara s’han trobat 160 postincunables.

Igualment es traslladaran al lloc escollit tots els llibres que puguin ser considerats singulars per la matèria, la raresa d’edició o la representativitat d’escoles o tradicions, fonamentalment fins al segle XIX.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar

Un postincunable de 1517

Es troba al prestatge segon del Depòsit 1 de la Biblioteca Diocesana, amb la signatura 0215, aquest exemplar de la Catena Aurea o comentaris als quatre evangelis del doctor de l’Església sant Tomàs d’Aquino, prevere de l’Orde de Predicadors, anomenat el Doctor comú per la importància del seu mestratge en l’Església universal.

Com pot apreciar-se a les fotografies de la portada i del colofó, finalitzà la impressió a París, a la Universitat, el 30 d’agost de 1517, a costes del llibreter d’aquella famosa acadèmia de la Cristiandat Jean Petit. L’estat de conservació interior de l’obra és bo i prou llegible en nets caràcters gòtics propis de les primeres èpoques de la impremta, llevat de les primeres i darreres pàgines en contacte amb les cobertes de pergamí.

Sembla que podem resseguir-ne la procedència per notes manuscrites a les dites pàgines que ens informen en llatí que fou de fra Vicent Palerm l’any 1747, però abans havia estat del noviciat del Convent de Sant Domingo de la ciutat de Mallorques. I una altra nota manuscrita més extensa en català ens diu, en grafia moderna: «Aquest llibre és del magnífic ns. Francesc de S[a]noguera [i] ara lo té Francesc Antich, lo qual fonc comprat en lo encant de dit senyor per Mo[ssèn] Jaume de Sta.[cíli]a, prevere, del qual és ara. Fet a (…) de maig 1598».

El títol complet és Cathena vere aurea: opus videlicet insigne sanctissimi et excellentisimi doctoris diví Thome Aq^atis in q^utor evâgelia subtilissimo vinculo cônexa, seguit de la «marca» o senyal elegantment reproduït de l’editor amb el seu nom en grafia francesa antiga, Jehan Petit, que apareix llatinitzat a baix en la indicació del seu establiment: Venundatur in edibus Ioannis Parvi·

El nombre de folis és 313 (CCCxiii) i acaba amb unes copioses taules o índexs de matèries que remeten a l’evangeli corresponent per les mateixes paraules del Senyor.

Santiago María Amer, tècnic auxiliar